Ramon-Porta-Paraules-Meteor-interior-album

Paraules Meteor

La Batalla d’Ahir

Graons que es desfan abans de ser trepitjats, voldria ser el forner que pasta el seu pa, quan res es promet res es perd, tot comença dins un mateix. Camino de puntetes sobre un fil de pescar, acròbata de viure, fràgil i canviant, és temps d’empènyer fort, sortirem de l’ou. Però si caic, si perdo el fil…

Ulls Ònix

Una porta obre el misteri de totes les pupil·les i totes les cares. S’obre, i hi vull entrar. Allí s’escriuen totes les històries i es graven. Encara que ningú les llegeixi s’obre fugaç com el pas d’un estel, deixant un feix de llum, com de pols d’ossos, un ressonar que dura poc temps. El gest dels teus llavis somrients, la lluentor i la por dels teus ulls, la conversa que s’estén, omplint l’aire, sense cap autor. Una porta obre el misteri de tots els temps i totes les raons. Amb prou feines apunta una brisa que ja xiuxiueja secrets muts. S’expliquen veritats que no es diuen, sense pronunciar ni un mot.

Paraules Meteor

Tu, domadora de llengües, dibuixes línies des de l’òrbita sota una llarga nit sense estels.

Rajos de calci lliguen la bona destinació. Les teves paraules infiltren llum i soroll, i les abracen, i les abracen, en la seva roca de tinta negra.

Són cops de meteor. Vestits innocentment de suaus murmuris, paraules teves de negre or i fulguri.

Vull que se m’emportin, veure de prop el seu dolor, deixar-me esclatar, emportar pel seu viatge, i trencar-me en milers de cometes i estels, omplir el cel i deixar de ser jo.

L’Home Incendiat

Home desconegut, d’on véns?
Envoltat de tristos relats,
exhalant suaus núvols d’encens.
No tens cap nom, rostre o edat.
Ombra rere la mirada,
de fascinants desconfiances.
So de passes dins la casa.
quan camines sempre cantes.
Home desconegut, d’on véns?
D’un bosc molt fosc, vestit de nit.
Ego callat, foc esdevens,
cantant brillant, et mous petit.
El cor se’t serra en implosió,
tensat per tot el que has patit.
Tan indecís, sense visió,
t’abraçaré amb el meu sentit.
Home desconegut, d’on véns?
Has d’incendiar el teu passat.
Els brots s’enlairen en ascens
si ofrenes cendres al sembrat.

L’ham

Avui és el dia que aparti la boira.
El somriure escalfa tothom,
el més ombrívol i el més brillant.
Han tirat l’ham sobre teu,
dins el teu nucli solar.
A dins teu hi ha un sol,
i al voltant es forma una òrbita
de pedres, cremant.
És l’amor, sols és amor.
Han tirat l’ham sobre teu,
dins el teu nucli solar.

Gran camí de llet

Un llençol apedaçat,
punta d’agulla no hi ha tocat.
No és com dic ni crec que és.
Gran camí de llet.
Dins la nit del gran camí,
se’m transforma el cor.
Amb el llençol tanco els ulls.
S’han ensorrat les parets
i el meu llit agafa el vol.
Intento fer-me el distret.
Ens enfilem tan amunt,
tan amunt que la por,
que la por se’n va del llit.
Aquí dalt és tan bonic,
sento com batega tot.
Les cançons van per dins.
Tantes formes i sorolls,
hi ha moments que m’espanto.
Intento no pensar en res.
Llençat per existir,
agafem-nos fort al llit.

La Vall

Amb un ull aclucat
i un sol que espeteguen els rocs.
Els rocs.
Reculls les branques
caigudes pel foc.
El foc.
I un cavall salta
des del cingle del Pilaret.
De Claret.
Projectant un arc de Sant Martí
que il·lumina la vall
de Cellers.
Colors que renaixen
a la vora d’aquest camí.
El camí.

Interludi

(instrumental)

Damunt la font

Estem tots damunt la font, corre l’aigua i una sàmara cau enmig dels dos. Nous corrents de vent per trobar nous llocs. Pels que vindran. Pels que se’n van. El vent, a la cara, ens va esculpint el temps. Mai hem sigut vells. El vent, a la cara, ens va esculpint el temps. Mai hem sigut vells. Ara veiem com l’aigua d’aquesta font torna enrere, recula la sàmara.

Àguiles de fum

De la plaça a Sant Salvador, pujant amb l’Ivan. Som tan petits, tan grans,
busquem pistes i escoltem. Fora domina l’atzar i aquí dalt nosaltres.

Àguiles de fum, de foc, d’espurnes, de fum.

Corre l’aire, les idees, els amors, i el que no pot ser. Bevem, tenim set, piquem de peus. A la vora d’aquests rostolls ho canviem tot.

Àguiles de fum, de foc, d’espurnes, de fum.

Balenes

Pam a pam, obre i tanca el puny.
Certes maneres de fer no cansen mai
i és bo sentir-se content si surt de dins teu.

Com una balena, mar serena,
desert d’arena, un lloc inhabitat.
La meva habitació, la meva cançó.

Tram a tram, poc diligent.
La pressió accelera els resultats
i és que res del que he fet ho tenia pensat.

Em gronxa i m’adorm,
com una flor de pètals grans i suaus
que il·lumina tot el que som.

Sort n’hi ha d’aquest tresor,
i l’àncora que em manté.
Sort n’hi ha del meu amor,
i l’àncora que em manté.

El Creador

Es toca la barba, que és tan llarga.
Ho celebra i brinda amb l’error.
Gamberrisme elegant,
brolla l’ànima del creador.
Morir de amor y picos pardos.
Corre per paisatges interiors
quan tot déu dorm.

Surten tentacles de la cofurna,
receptes i lleis d’univers.
S’imbrica amb ritmes orgànics,
batallons que es mouen.
Llibre de llàgrimes,
balla amb fantasmes que avancen
quan tot déu dorm.

Abraça’m

Enfonsar-se suau. El cap cau
damunt el coll temperat.
Allí trobo les abraçades del passat.
No és retorn, és record intacte.
Som un nus de cossos infantils,
milers de possibles subtils.
Abraça’m.
Deixa que m’hi repengi,
a escoltar aquest silenci vell,
subjacent del teu cos jove.
Nit i lluna han caigut
del mateix sol sense destí.
Miratge de temps detingut,
es dissol estant previnguts.
Així són de tristos els comiats,
són trobades però ja partides.
Alço la mà en adéu i en benvinguda,
veus el gest però ja no hi ha sortida.
Abraça’m.
Deixa que m’hi repengi,
a escoltar aquest silenci vell,
subjacent del teu cos jove.
Nit i lluna han caigut
del mateix sol sense destí.

Indomable

L’últim tram de camp
i encara mira lluny.
Se sent fort, vol ser animal,
no es cansa mai,
i és bo sentir com un llamp dins la pell.

El cor en flames,
indomable.

Corre despullat
pels camps sembrats de blat.
Creu que podria transformar-se
i viure amb ells, nu i cru.
I és bo sentir-se connectat per uns moments.

El cor en flames,
indomable.

Crepuscle

(instrumental)

Crèdits

Gravat per Albert Palomar a Aviram Estudi durant els mesos d’abril i maig de 2016 a Manresa. Mesclat i masteritzat per Magí Batalla el juliol de 2016 a São Paulo. Produció: Ramon Porta.

Lletra i música: Ramon Porta. Les lletres “Ulls ònix”, “Paraules meteor”, “L’home incendiat” i “Abraça’m” són poemes de la Marina Baggetto.

Amb la col·laboració de: Mariona Tuset (violoncel), Jaume Torné (flügelhorn i trompeta), Albert Palomar (baix i guitarra elèctrica), Jordi Querol (canta a “L’home incendiat”).

Concepte portada: Sophie Moates. Fotografia: Marc Sixto. Collage i disseny gràfic: Ramon Porta. La fotografia de l’interior digipack: Estanislao Porta, Balentines al 1955.

Agraïments

Moltes gràcies al Jordi Fitó per l’ajuda i les primeres gravacions, al David Jounou per la feina i la paciència, a la Clara Guiu i la Neus Urpí per les correccions, al maestro Pago Galán, a l’incansable Agustí Sousa, a l’Andrés Bartos per l’aventura audiovisual, a l’Ivan Solé per mantenir el somni, a la Maria Gené per deixar-me la guitarra, a la Marina Vilaseca per l’impuls i al Bernat Marquilles per creure en el disc, a l’Albert Palomar per tanta feina i per ensenyar-me tantes coses, al Magí Batalla per la seva professionalitat, al David Mullor per voler publicar aquest disc, als meus amors Olga i Jacob, i a la Marina Baggetto per haver estat al meu costat en tot moment, aquest disc és tan meu com teu.

Publicat per Microscopi

DL B 13664-2016
MIC041
(C) i (P) Microscopi 2016
www.microscopi.cat